FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'acció dels raigs actínics. Fer que (algú o alguna cosa) sigui accessible a un atac, un perill, etc., privar de protecció, d'abric. Exposar algú a un perill, exposar-se a un perill. Exposar-se a agafar una malaltia. Exposar algú la seva vida, la seva salut. Exposar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
generalment de fusta, de pedra o de tàpia, com les que serveixen de sopluig als pagesos, als pastors, etc., per a guardar eines i estris, d'amagatall als caçadors que cacen amb filat, amb parany, etc. Caseta com les que serveixen d'abric als venedors d'una fira o d'un mercat, als burots, als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer descendir a un nivell més baix. Abaixar el cap. Abaixar l'esquena. Abaixar els braços. Abaixar-se l'ala del capell. Abaixar-se les mànigues. Abaixar-se el coll de l'abric. Dirigir cap avall. Abaixar els ulls. Abaixar la vista. abaixar el cap [o abaixar el front] Cedir al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, pledejar la seva causa. Defensar, un advocat, algú o la causa d'algú. Protegir, posar a l'abric. La muntanya defensa el poble del vent del nord. Les muralles que defensen la vila. El ràfec que defensa la façana. Res no la defensarà contra les seduccions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
brisa en la premsa de vi. Conjunt de bancades, pont i travessers sobre els quals es munten els òrgans movibles d'un teler. gàbia meteorològica Abric meteorològic. Vela de creu situada damunt de la major, en fragates, bergantins, etc. muts i a la gàbia! V. mut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tropicals (Chelonia mydas). Teula més encorbada i fonda que les ordinàries que serveix per a fer reguerons i principalment canalons. Coberta que formaven els soldats romans sobre llurs caps tenint alçats els escuts i tocant-se el de l'un amb el de l'altre, per posar-se a l'abric dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc cobert on hom està o pot tenir quelcom a l'abric de la intempèrie, especialment el fet exclusivament a aquest objecte. Al cap del barri, hem de fer-hi un cobert. Treure el carro del cobert. El ramat ha passat la nit al cobert. Defensa, sopluig. a cobert [o sota cobert] Sota un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
intervé en certs jocs i que els jugadors fan moure. Les peces d'un joc de dames, d'escacs. Component d'una vestimenta. Les peces d'una armadura. Un vestit de tres peces. Quina peça et posaries, abric o gavardina? Sala, cambra o altre espai interior que forma part d'una casa, d'un pis [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, la qual és destinada generalment a la fabricació de roba d'abric o, també, a la de catifes i adornaments. pell anilina Pell que, un cop eliminat el pèl o la llana, ha estat adobada, tenyida i acabada pel costat de la flor, de manera que conservi perfectament visible el dibuix o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Camí de desemboscar, bosquetà, bosquerol. Camí d'abeurada. Camí de sirga. camí batut Camí fressat. camí carreter Camí per on pot passar un carro. camí cobert Camí a l'abric del foc dels enemics. camí de bast Camí de ferradura [...]
